L’església de Sant Julià és al peu de la serra de l’Albera, enmig
d’una massa boscosa d’alzinars. És un edifici preromànic del
segle X reconstruït entre els segles XII – XIII, el document més
antic on apareix esmentada aquesta ermita data del segle XI,
en un arxiu d’escriptures de Santa Maria de Vilabertran.
Actualment és un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó,
els primers metres de la part occidental ,i la resta de volta de
canó apuntada, l’absis semicircular està cobert amb volta
de quart d’esfera, el centre s’obre una petita finestra
espitllerada, una altre finestra és el mur de migdia
d’arc de mig punt i doble esqueixada.
Façana de migdia amb la porta d’accés, una finestra,
i la sagristia afegida en època posterior, el mur de
ponent s’alça un campanar d’espadanya de dos ulls,
actualment només es conserven els tres pilastres.
Porta d’accés, formada per tres arcs adovellats
en degradació, amb llinda i timpà llis, hi ha una
imposta d’on arrencant els arcs, també separa la
llinda del timpà, l’arc exterior està resseguit per un
guardapols, decorat amb un fris esculpit molt degradat.
Agots 2001.
Nº 1210.
Ermita · Segle X-XII-XIII.
Comarca: Alt Empordà.
UTM(ETRS89): 486789, 4698491
WGS84: 42.438637, 2.839380
El romànic 