El monestir fou fundat a principis del segle XII, és el monestir
cistercenc femení més important de Catalunya, des del moment
de la seva construcció, l’any 1153, ha estat sempre habitat per
monges i actualment forma part de la Ruta del Cister, juntament
amb Santes Creus i Poblet. És un edifici de planta de creu llatina,
tant la nau central com els braços del transsepte, estant acabats
amb un absis carrat, el de la nau molt més gran i té dos nivells de
finestres, l’inferior d’estil romànic el superior d’estil gòtic, tota la
capçalera es coberta amb volta apuntada, la intersecció del creuer
amb la nau s’alça un cimbori llanterna de forma octogonal, el
segon tram de la nau s’aixeca un magnific cimbori campanar,
totalment d’època gòtica i també de planta octogonal acabat
amb forma piramidal, a la façana de ponent hi ha la porta actual
d’accés, per damunt una gran rosassa que il·lumina tota la nau,
juntament amb els grans finestral gòtics dels murs laterals, el braç
esquerra del transsepte té la gran portalada romànica oberta cap a
ponent, el costat de migdia de la nau, hi ha un bonic claustre de
planta trapezoidal, construït entre els segles XII i XV.
El braç nord del transsepte s’obre la gran portalada amb un cos
avançat típic de l’escola Lleidatana, està formada per cinc arcs de
mig punt en degradació, que arrencant de capitells decorats, tres
dels arcs tenen forma cilíndrica acompanyats de les respectives
columnes, el centre una llinda llisa i timpà decorat, l’arc exterior
està fet amb grans dovelles protegit amb un guardapols, just per
damunt un fris d’arquets cecs sostingut per mènsules decorades.
El timpà hi ha representat la Mare de Déu assentada amb
el nen a la falda, acompanyada per dos àngel turiferaris.
El capitells de l’esquerra no tots tenen la mateixa decoració,
els dos interior i tenen pinyes, els dos següents fulles d’acant,
i el últim és decorat amb un entrellaçat vegetal amb fulles
també es prolonga cap l’exterior , i acaba amb pinyes.
Capitells del costat dret, són decorats amb el mateix motiu, dos
pisos de fulles d’acant, i per damunt un tercer nivell amb volutes,
es repeteix a la part exterior, juntament amb unes pinyes.
Una de les cinc mènsules que es conserven de la portalada,
Aquesta és un cap humà que es tapa la boca amb les mans.
Una altre de les mènsules, aquesta està situada
el centre, té forma d’animal ensenyant les dents.
L’ultima del costat dret representa una cara humana,
amb barba i els ulls tancats.
El costat de tramuntana de la nau a prop de la portalada,
hi ha un seguit de sarcòfags pertanyents a cinc grans
dames nobles, quatre del segle XIII, i un de gòtic.
El sarcòfag més a prop de la porta està sostingut per quatre
columnetes amb capitells, el capitell de la dreta està decorat
amb fulles d’acant, el sarcòfag és llis sense cap tipus de decoració.
El segon es d’estil gòtic dels segles XV o XVI, està situat dins
un nínxol ogival, que ocupa l’espai d’una antiga porta romànica
que donava accés el cementiri, es conegut com la Tomba Blana,
el nínxol té una volta de creueria, i el sarcòfag es decorat amb
set escuts misteriosament en blanc, emmarcats per set arcs cecs.
El tercer sarcòfag també es sostingut per quatre columnes,
a pesar del seu mal estat conserva gravat les armes del Cardona
i el mig un castell, aquest correspondria a Berenguera de Cardona.
El quart sarcòfag és de Sibil·la de Guimerà, esposa de Guerau
d’Alemany, està decorat el centre amb una inscripció, a cada
costat s’alternen els escuts dels Alemany i dels Guimerà.
El cinquè i últim sarcòfag pertany a Micaela Zazala de la qual
es desconeix els detalls familiars, el centre té una inscripció,
a cada costat s’alternen els escuts, segurament de la família.
Agost 2010 – Juliol 2020.
Nº 1277.
Monestir · Segle XII-XIII-XIV-XV.
Comarca: Urgell.
UTM(ETRS89): 340527, 4598782
WGS84: 41.524814, 1.088607
El romànic 