Santa Maria de Gualter – La Baronia de Rialb

El lloc de Gualter apareix per primera vegada en un document de

l’any 888, quan el comte Guifré el Pilós, el va cedir al monestir

de Ripoll perquè hi establís un priorat benedictí, a partir de l’any

1118, es formar una confraria de clergues i laics per a dur a terme

les obres del monestir i substituí l’església primitiva per l’actual, que

fou consagrada l’any1207, sempre sota les ordes del monestir de

Ripoll, l’any 1593, el Papa Climent VIII suprimí el cenobi i l’edifici

passà a ser parròquia fins l’any 1936, que es convertí en un polvorí.

A finals del segle XX, es va comença una campanya de

restauració de l’església i de las dependències del monestir.

Abans de ser destruïda l’any 1939 per l’exèrcit republicà, era una

construcció de planta basilical de tres naus, amb un transsepte

el quals s’obrien tres absis semicirculars, el central molt més

gran, les naus estaven cobertes amb voltes de canó de perfil

semicirculars, reforçades amb arcs torals, que descansen en

pilars cruciformes, d’ells també arrencaven els arcs formers

que comunicaven amb les naus laterals, el transsepte estava

cobert amb una volta de canó per perpendicular a les naus,

en la intersecció amb la nau principal hi havia una cúpula,

que es manifestava en un cimbori octogonal a l’exterior, la

porta principal s’obria el mur de ponent era de doble d’arc

de mig punt en degradació, tenia una arquivolta tòrica

suportada per dues columnes i capitells, en aquest mateix

mur les tres naus tenia una finestra, per damunt de la nau

central s’alçava un campanar d’espadanya de dos ulls,

dues portes més s’obrien a les naus, una el costat sud

i l’altre el nord, aquesta del cementiri està tapiada.

La capçalera estava formada per un absis

central i dues absidioles, tots tres cobert

amb volta de quart d’esfera, l’absis central

la volta arrencava d’una motllura, tenia tres

finestres d’arc de mig punt i doble esqueixada,

les absidioles només tenien una finestra al centre.

L’absis central només queda la part nord,

de les tres finestres que tenia es conserva una i

mitja, interiorment són decorades per unes columnes

i capitells decorats, avui en dia totalment erosionats.

Interior de l’absidiola del costat nord, es conserva

gairebé intacta, està coberta amb volta de quart d’esfera,

oberta a la nau mitjançant un estret arc presbiteral.

Just entrant a ma dreta trobem aquest sarcòfag, de època

desconeguda, decorat amb dos escuts al frontal i dues fulles

a la tapa, també hi havien dos sarcòfag més, un es conserva

el Museu Diocesà de la Seu d’Urgell, l’altre el més

interessant i treballat està desaparegut.

Façana del mur de migdia, amb una porta d’accés, un arcosoli, i

per damunt tres finestres d’arc de mig punt i doble esqueixada,

per sobre de la porta es conserven dues mènsules.

Porta oberta el mur de migdia que donava

accés al claustre, està formada per dos arcs

de mig punt adovellats en degradació.

En el mateix mur de la porta i trobem

un arcosoli, és d’arc de mig punt apuntat, resseguit

exteriorment per un guardapols, en època moderna

es va obrir una porta, actualment tapiada.

Actualment del claustre només es conserva el costat sud,

hi han cinc capitells originals i dues columnes.

Els tres capitells més cap a l’occident, tenen la mateixa

estructura, estant fets amb un sol bloc amb un collarí

arrodonit, el tambor del capitell en forma troncopiramidal

bastant marcada, i l’àbac de secció quadrada és prim i

llis, i separar del tambor per una canal estreta.

Els cinc capitells originals, tenen en comú una decoració

vegetal, que recorda llunyanament el capitell corinti.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya es conserva un retaule Gòtic

de 186 per 185 centímetres, realitzat amb la tècnica del tremp

sobre fusta i estructurat en tres taules unides verticalment.

Febrer 2016.

Nº 1296.

Monestir · Segle XII. Estat  ruïnós.

Comarca: Noguera.

UTM(ETRS89): 350623, 4643370

WGS84: 41.928168, 1.198383