El primer document que esmenta l’església és de l’any 993,
quan Berenguer bisbe d’Elna la consagrà, és esmentada
novament l’any1001 en la donació que aquest en feu a
Sintil·la, abat d’Arles, fou consagrada de nou pel bisbe
Arnau l’any 1158, possiblement a causa d’una reconstrucció
total. El 1621 va perda les funcions parroquials a favor de
l’antiga església del castell, fins aleshores dedicada a Sant Jaume.
És un edifici d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular
cobert amb volta ametllada, s’obre a la nau per mitjà d’un arc triomfal
sobre pilars adossats, que forma un doble plec apuntat, exteriorment
l’absis es decorat amb un fris de dents de serra, al centre sobre una
finestra d’arc de mig punt monolític i doble esqueixada, al costat de
migdia té adossada una capella coberta amb una volta de canó, té
dues finestres una a llevant i l’altre a migdia, al costat nord hi ha restes
de la base d’un campanar de torre. Actualment ha estat restaurada,
fen la coberta nova i reconstruint el campanar.
El mur de migdia s’obre la porta d’accés formada
per tres arcs de mig punt en degradació, que arrenquen
d’una imposta, tant la llinda com el timpà llis són part de la
restauració, a l’esquerra de la porta hi ha una altre finestra
original, d’arc de mig punt adovellat i doble esqueixada.
Agosts 1999.
Nº 1429.
Antiga Església Parroquial · Segle XII. Restaurada recentment.
Municipi: Cortsaví.
Pirineus Orientals.
Departament · Llenguadoc Rosselló.
WGS84: 42.467639, 2.590278
G M S: 42º28’03.5”N, 2º35’25.0”E
El romànic 