Una de les primeres noticiàs documentades és en el
testament d’Arnau, fill de Mir del 1082, s’esmenta entre altres
Sant Pere de Lavansa. Dintre els dels segles XVI i XVIII,
apareix com sufragània de Sant Martí de Lavansa, després
ha estat supeditada a la parròquia d’Adraén.
Església d’una sola nau coberta amb volta de canó i
capçada a llevant per un absis, tret de l’absis els murs
estan encalcinats, on és visible el parament, són fets
amb carreus de pedra tosca, en filades uniformes.
Absis semicircular obert a la nau mitjançant un plec que forma
un profund arc presbiteral, aquest absis és d’època posterior,
probablement substituint un altre anterior,
el centre té una finestra rectangular.
La façana de ponent amb la porta d’entrada,
per damunt una finestra d’arc de mig punt i doble
esqueixada, l’única que és conserva de l’època romànica.
Esta coronat per un campanar d’espadanya de dos ull
amb un petit afegit per una tercera campana.
Porta d’accés d’arc de mig punt adovellat.
Agost 1993 – Maig 2017.
Nº 808.
Església Sufragània · Segle XI-XII.
Comarca: Alt Urgell.
UTM(ETRS89): 375898 4676582
WGS84: 42.231565 1.496054
El romànic 