Es creu que el castell formà part de la Marca barcelonesa,
les quals eren defensades mitjançant un castell a finals del segle X.
L’any 1012 el castell fou atacat per les ràtzies dels almoràvits.
El 1045, Ramon Isimbert donà a dos matrimonis un alou del terme
del castell de Santa Oliva perquè hi erigissin una torre de pedra
i calç, la que es conserva actualment juntament amb l’absis de
l’església reconvertit amb torre de defensa.
El costat sud-oest del castell s’aixeca la torre de
planta rectangular, amb una alçada de 19,3 metres,
té diversos nivells, la porta d’accés s’obre el mur nord
a 6 metres del terra, a la part superior en tres de les
seves cares hi han dues finestres geminades
separades per una columna amb un capitell trapezial,
per sota hi ha diverses espitlleres, dues els murs
llargs i una el costat sud, aquesta torre esta
coberta amb una volta de mig punt i la
part superior esta acabada amb merlets.
La porta situada el mur de migdia substituí
l’original que donava accés a la sala d’armes,
en època gòtica es convertí la sala amb una ampliació de la
nau de l’església del Remei, esta coberta amb una volta de canó
una mica apuntada, els murs laterals s’obren quatre arc formes
apuntats amb columnes per banda, capçada a llevant amb
un absis romànic de l’antiga església de Sant Julià del castell.
Porta d’arc de mig punt adovellat, actualment dona accés a
la església del Remei, aquesta porta fou reformada l’any 1610.
A llevant del castell es conserva l’absis semicircular de l’església
del segle XII, cobert amb volta de quart d’esfera, té tres finestres
d’arc de mig punt i doble esqueixada, posteriorment fou
sobrealçat i convertit amb torre de defensa , corona
la torre un campanar d’espadanya de dos ulls.
Juny 2019.
Nº 921.
Castell · Segle X-XI-XII-XVII.
Comarca: Baix Penedès.
UTM(ETRS89): 378475 4567926
WGS84: 41.253617 1.549466
El romànic 